La dimensió Expressió escrita (en Català i Castellà) implica planificar un text, escriure’l i revisar-lo. Com diu Daniel Cassany a Descriure escriure: com s’aprèn a escriure (llibre que us recomano) “escriure és reescriure”. Per cert, segons l’editor del WordPress, he necessitat 29 revisions per a compondre aquest text. I cada cop que el torno a llegir, canvio cosetes,… 😉

 

Com ensenyar la C8?

Per escriure un text, primer cal planificar-lo, tenint en compte la informació que volem transmetre, el qui i el com. Abans de posar-se a escriure, es pot fer un esborrany o un esquema a la pissarra de manera conjunta. Així els nens aprenen a ordenar les idees i a seguir unes pautes. Un cop s’ha après de manera grupal, es pot passar a fer-ho individualment com un hàbit imprescindible abans de crear un text.

Com avaluar la C8?

Difícilment es pot avaluar la C8. Personalment, no l’avaluaria. La treballaria, però no posaria nota. Crec que quan el mestre o mestra llegeixi el text, se n’adonarà fàcilment de si hi han pensat una mica o han començat a escriure el primer que se’ls ha passat pel cap. En cas de voler una nota, una opció és fer una taula senzilla amb preguntes simples i demanar als nens respostes breus, per ajudar-los a planificar. Us poso un exemple d’unes proves de competències bàsiques de 3r:

Després cal comprovar que han seguit la planificació per a elaborar el text, cosa que no passa sempre, oi? Realment, la planificació és un recurs útil per a millorar l’escriptura.

Aquesta competència és, segurament, la més completa i complexa de totes. Implica disposar de lèxic, tenir una bona ortografia, utilitzar bé els connectors i els signes de puntuació, ordenar les frases i els paràgrafs,… tot això tenint en compte el tipus de text que han de produir els nens i nenes.

Com ensenyar la C9?

La producció del text ha de partir de la planificació anterior (C8). Crec que fer un esborrany és indispensable, encara que sigui més feixuc. Normalment, intento que els textos a elaborar siguin curts, perquè si els nens han de planificar, fer un esborrany, passar a net,… déu-n’hi-do! També va molt bé realitzar exercicis d’Expressió escrita en petit grup (si feu desdoblaments) per poder corregir els errors immediatament, just quan acaben l’esborrany.

Recordo el primer estiu que vaig entrar a fer pràctiques en un diari local. Jo estava molt orgullosa de la meva manera d’escriure (bé, de fet ja no tant, perquè a la facultat de Periodisme ja m’havien donat uns quants pals), fins que un redactor expert es va encarregar de corregir-me’ls. Era un drama. Tot estava escrit en vermell, hi havia més correccions que text correcte. Però mai havia après tant. I és que, ja pots fer 300 exercicis, que si no et tornen el text ple de correccions i t’obliguen a reescriure’l, no avances. És la meva opinió. Per cert, en cursos superiors, va molt bé fer servir el processador de texts, vaja, el Word o similars. A més, és més fàcil d’entendre la lletra!

Com avaluar la C9?

Amb una rúbrica. S’ha de tenir en compte l’organització del text (coherència i cohesió), l’adequació (registre) i la correcció lingüística (lèxic, ortografia i estructures morfosintàctiques). Evidentment, no cal avaluar-ho tot sempre. Podem posar l’accent en alguna cosa que hem estat ensenyant. Si hem fet sinònims, recalcarem que no volem paraules repetides i valorarem l’ús de la sinonímia. Si hem estudiat els connectors, exigirem que en facin servir i ho puntuarem específicament. Trobo imprescindible mirar de lligar el que ensenyem de gramàtica o lèxic amb l’escriptura. Si ells veuen que el que estudien els pot servir per a una cosa concreta, la motivació augmenta exponencialment!

Vol dir corregir, revisar i millorar el text. O com diria Cassany “reescriure”. Recordo quan feia Segon de BUP (avui estic nostàlgica) i molts companys boníssims en Ciències feien uns xurros de comentaris de text perquè no feien l’esforç ni de tornar-se’ls a llegir.

Com ensenyar la C10?

El docent ha d’intentar que activitats com repassar, rellegir o corregir es tornin un hàbit per als alumnes. Evidentment, aquesta autocorrecció ha d’iniciar-se individualment, però pot millorar molt amb l’ajuda d’altres nens i del mestre. Va molt bé llegir el text en veu alta a tot el grup o en parelles i demanar als altres si s’ha entès el que volia dir, si es podia explicar més clar, si hi han vist errors,… Per a mi és imprescindible que el docent corregeixi l’esborrany. Quan corregim, cal evitar centrar-se massa en l’ortografia. Hi ha altres activitats escolars més adients per a posar l’accent en les faltes. És millor mirar errors morfosintàctics i gramaticals. Un cop corregit l’esborrany, l’últim pas serà passar-lo a net sense faltes i intentant que quedi ben net. Ja veieu que la cosa és llarga, no?

Com avaluar la C10?

Penso el mateix que amb la C8, no l’avaluaria. Però si ho voleu fer, podeu fer una altra pauta, en aquest cas d’autocorrecció, on preguntem als alumnes si el text compleix en aspectes com la coherència, la puntuació, l’ortografia i la presentació. Una pauta com aquesta:

A partir d’aquí la bonica (i idealista) teoria diu que el nen hauria de tornar a reescriure el text a partir de les seves reflexions. Si fem cas d’aquest criteri, la correcció de l’esborrany (per part del mestre) s’haurà de fer després de completar l’autoavaluació del nen, és clar. La teoria és bonica, però també és un procés mooooolt llarg. Vosaltres haureu de decidir si el voleu escurçar i com ho feu.

Per últim, m’agradaria recordar la principal conclusió a la que han arribat la majoria d’estudis sobre com ensenyar a escriure. Al final, el millor per aprendre’n és llegir molt. Com sempre, la lectura és el més important!

[clear-line]

I fins aquí la dimensió Expressió escrita i les seves competències! Se’n podria fer un debat molt interessant.